«la terra que embruta les mans»
Castell de Concabella (La Segarra, Lleida)
del 18 de enro al 28 marzo 2026
Castell de Concabella text
Castell de Concabella invitació
L’artista Gaspar Burón fusiona en una experiència única l’art i la natura en el seu nou projecte, La terra que embruta les mans, que es pot visitar al Castell de Concabella. En aquesta proposta, ens convida a connectar amb la natura a través de la mirada atenta i sensible del flâneur, que camina per paisatges inexplorats amb l’esperança de trobar moments efímers que transformen la nostra relació amb el món.
El projecte neix del desig de caminar per l’aire lliure, treballar amb les mans la terra i recollir els petits tresors que s’amaguen al sotabosc. La terra que embruta les mans no és només una exposició d’obres, sinó una experiència sensorial que explora la fragilitat, la memòria i el record a través de la natura. Burón vol compartir amb l’espectador l’eco màgic de la troballa inesperada i la bellesa de les petites coses que sovint passen desapercebudes.
Aquesta instal·lació ofereix una reflexió sobre com les nostres accions, per petites que siguin, deixen una empremta en el paisatge. Tot i que l’artista no vol deixar rastre, les seves obres esdevenen part del territori i creen una connexió entre l’humà i la natura. A través d’un recorregut emocional, Gaspar Burón ens invita a transitar amb ell entre els llocs amagats del món natural, on el temps es deté i l’art es fon amb la natura.
18/1/2026 Gaspar Burón presenta ‘La terra que embruta les mans’, un convit a retrobar la natura
_____________________________________
«la carn que ens porta» amb Carme García
Fundació Castell del Remei (Lleida)
EN PROCESO
La carn que ens porta és creada, neix, envelleix i mor. Ho coneixem quasi bé tot d’ella. És el nostre territori i el nostre vehicle, es el que ens permet relacionar-nos amb el medi i amb els altres.
Però què sabem de nosaltres mateixos com a éssers espirituals, com a consciència, com a pensament? En quina part, en quina parcel.la del cos està l’amor, el desig, la por? De tot això, en definitiva, de nosaltres mateixos no en sabem gairebé res.
Aquest projecte uneix l’esperit i la matèria i ho fa fusionant textos i imatges. Històries que sembla que parlin del cos, però que remeten a la naturalesa humana i ens la mostren. Imatges inspirades en relats i creades amb la mirada i el propi cos del seu autor que fan possible aquesta unió.
En el fons aquí no importa el gènere ni l’edat ni la cultura, ni tan sols la carn que ens porta.
_____________________________________
gaspar burón 